Brioix de gerds i llimona

No tinc paraules… Bé, unes breus: Menjar sa mola, però de tant en tant pecar una mica encara mola més!

Segueixo sense paraules…

La massa era una mica enganxifosa i difícil de treballar, però ha quedat TAAAAAAAN tendre!!!

Flam de plàtan sense ou

Ohhh!!! Quant de temps!! Hola a tothom! Estic una mica desbordada. Molt contenta perquè estic entretinguda fent coses que m’agraden molt, així que no em queixo. I també preparant-ne d’altres amb il·lusió, però el dia té 24 hores, facis les coses de gust o no, així que tinc poc temps per cuinar i encara menys per publicar al blog. Per no passa res! Aquí estem de nou! I avui amb unes postres lleugeres, bones, fàcils i diferents, almenys per mi!!

Una de les coses que em requereix tant de temps ara mateix és  un màster de Nutrició i Salut que estic estudiant. M’agrada i m’omple molt però evidentment m’hi he de posar moltes hores, i hi ha moments amb pics de feina que no sé com m’ho atrapo…!

També he començat a fer un curs de cuina energètica on he après a fer aquest flam.

Per Sant Jordi vaig decidir que tornaria a recuperar la meva gran afició de llegir, i que trauria temps d’on fos per reprendre aquest hàbit que de sempre m’ha omplert tant. I ho estic fent!

I per fi, PER FI!!!!! començo a recuperar-me d’una lesió de maluc que arrossegava des d’octubre, així que ja no tinc excusa per no tornar a moure el cul i tornar a sortir a córrer.

Així que ja em disculpareu per no passar per aquí tan sovint.

El próxim dia us explico una de les  novetats futures que també estic preparant, però per avui ja m’he enrotllat prou!

A pel flam!!!

Com que no porta ou, l’element que fa de gelatinitzant és l’alga agar-agar.  Aquesta alga és fibra soluble,  reguladora del trànsit intestinal i té molt poder saciant. Així que pot ser interessant incloure-la de tant en tant. Aquí teniu la foto per si no sabeu de què parlo:

Magdalenes de figues

Hi havia una època en què em preocupava no tenir bones idees. Ara només em preocupo d’estar envoltada de gent que sí que les tingui.

És que queden tan esponjoses, sucoses i tendres…! I evidentment acompanyades del frosting de mascarpone, com les de maduixa, deuen ser per plorar de bones… però jo ho he deixat per un altre dia.

El Josep Maria ens va regalar unes figues boníssimes. Vaig fer una mica de melmelada seguint les seves instruccions, però amb les que em quedaven he copiat la gran idea de la Rosa: fer les magdalenes de maduixa però canviant les maduixes per figues. Espectacular!

Peres al vi

El Salvi, un company de feina, em va portar unes quantes peres.

Quan em regalen coses m’agrada fer-ne alguna cosa especial o diferent, i no volia menjar-me les peres com si fossin les que havia comprat jo a la fruiteria, però… tampoc volia fer unes postres molt calòriques que després de les vacances no estem per bromes!

Així que vaig decidir fer peres al vi, que feia molt de temps que ho tenia pendent perquè no les havia tastat mai. Unes postres a base de fruita fàcils i sorprenentment bones.

Mentre les peres es couen, davant l’ordinador vaig preparant la nova assignatura “Cuina i ciència”. I vaig mirant-me les peres i penso en tots els processos que estan passant allà dins: extracció de les aromes de l’anís i la canyella, osmosi, caramel·lització, evaporació de l’alcohol…

Segur que ens ho passem bé!!

  

Boletes de meló amb nous i mel

Crida l’atenció que Einstein es va casar amb una dona Física, Mileva Marić, amb la que va tenir 2 fills. Amb ella podia compartir els seus treballs, les seves inquietuds científiques… Però… acaba deixant a la dona per casar-se amb la seva cosina Elsa. Ella no tenia res a veure amb la seva dona. A l’Elsa li encantava cuinar, el cuidava, i gaudien de passar estones junts, passejant…

Així que ja veieu, cuinant et pots guanyar a grans genis, com Einstein!

Aquestes postres són fantàstiques de cara l’estiu. Són fresques, que no és el mateix que lleugeres…

Però si us agrada el meló són una delícia! Us animo a provar-les a casa.

El que seria ideal, és que el meló fos dolç i fantàstic, però també és cert que aquesta recepta justament pot servir per aprofitar un meló que no hagi sortit massa bo.

Cupcakes de plàtan amb trufa

Arriba un dia en la vida de tot professor/a de 2n de Batxillerat en què als teus alumnes els importa un rave la teva matèria… I aquest dia és aquell en què han de fer l’entrega del Treball de Recerca.

Tu ja pots dir i fer, ja pots explicar que és important que no es perdin en aquell punt del tema, posar controls o fer el que vulguis… quan han d’entregar el Treball, tota la resta no importa. No importa perquè van al límit, perquè per molt que ens esforcem en repetir-ho, la majoria estan imprimint, amb una mica de sort, el dia abans a les 12 de la nit. N’hi ha que fan campana per acabar els últims retocs… Que dius…? Però com pot ser??!!! Si has tingut 8 o 9 mesos!!! Però any rere any la història es repeteix.

El problema és que si t’hi poses farruca i insisteixes en posar exàmens, llavors no guanya ningú. A ells els va malament i tu tampoc en treus res de bo…

Jo procuro fer-m’ho venir bé perquè el tema que coincideixi amb el punt culminant del treball de recerca sigui dels més fàcils dels curs, però tot i així..

Magdalenes de nabius vermells

Einstein va dir:  E = m·c²

I és clar, què millor que unes magdalenes per acompanyar el cafè amb llet!!

L’altre dia vaig anar a comprar panses (per fer l’Apfelstrudel) i vaig veure que també hi tenien nabius vermells, així que me’n vaig endur un grapat.

I avui anava rumiant i buscant receptes per fer muffins amb els nabius. He trobat tantes receptes que m’he atabalat, i finalment he decidit fer les magdalenes del Xavier Barriga (fantàstiques, estupendes, meravelloses!!!) i afegir els nabius a la massa.

Apfelstrudel amb pasta de full

Aquest any hem passat el Nadal a Munich.

               

Ja fa temps que volíem anar a veure els mercats de Nadal i no ens han decebut!

           

Però encara que sembli mentida, ens vam quedar amb ganes de menjar un Apfelstrudel com toca… així que vam quedar que al tornar en faríem a casa.