Coca de carabassó

– Hola, bon dia. Vull posar una cuina de gas i el gas no m’arriba a la cuina. Vostés m’ho podrien instal·lar?

– Vols posar gas a la cuina?

– Sí

– I ara què tens?

– Vitroceràmica

– Tens cuina elèctrica i et vols posar gas?

– Sí!

– Doncs tothom ho fa al revés…

– ?¿?¿?¿?¿?¿?

I avui han vingut a mirar-ho i m’han tornat a dir que era molt raro que em volgués posar gas.

Li he dit que per cuinar prefereixo el gas, i em diu: ” Ah sí, per cuinar el gas és millor”.

Collons!!! Doncs si la cuina és per cuinar, i tu també penses que el gas per cuinar és millor perquè t’estranya tant??? Però això no li he dit…

I ara m’agradaria demanar-vos ajuda!

Que em vull posar gas ho tinc clar. Que vull tres focs en comptes de quatre també.

Però el que no tinc clar és si vull acer inoxidable o vidre temperat, d’aquest que sembla una vitro. Aquest m’agrada més però a la botiga em van dir que amb el ferro fos de les parrilles del fogons es ratllava. Tipus això m’agrada a mi:

Es veritat que es ratlla???? Molt??? vosaltres en teniu? Si algú em pot ajudar us agrairia molt la opinió, aquí o en missatge privat. Gràcies!!!

Quinoa amb verdures i salsa al pesto

Fa unes setmanes ens va tocar un cap de setmana a Andorra. Què bé!!!! Mai ens toca res!!

I aquest cap de setmana va ser l’escollit. Un cop vam aconseguir travessar la frontera (després d’una hora de cua) i  arribar a Soldeu, tot va ser perfecte. Tranquil·litat, poc fred, bon dinar, una passejadeta de tarda, relax, veure el 5-1 del Barça amb unes cervesetes fresques i un bon entrepà, dormir en un llit gegant, esmorzar de campionat, petita excursió preciosa i agradable…

i llavors… vaig relliscar amb una pedra molla, vaig intentar no caure regirant el cos, vaig tornar a ensopegar i vaig acabar caient igualment. I allà estirada panxa amunt (sort de la motxilla) ja vaig veure que:

1- Havia tingut molta sort perquè no m’havia donat cap cop xungo al cap ni m’havia fet res greu.

2- L’hòstia portaria conseqüències… em feia bastant mal el genoll…

Un cop passat l’ensurt vaig veure que podia caminar, encara que fos coixa, i vaig poder baixar lentament però sense més problemes. Segons com posava el peu el genoll em feia mal, però era normal després del cop i tot plegat.

 Aquí abans de la caiguda…. jo tan feliç…

Ja a casa, amb el genoll en fred, em vaig adonar que em feia força mal al girar-lo, i aquest matí seguia igual… Així que cap al metge, genoll embenat, menisc una mica tocat, repòs…  Em podien haver fet una radiografia però es veu que no hi ha diners… Doncs res, a veure si millora sol en dos o tres dies i sinó ja ens preocuparem més.

Però com diu sempre la meva sogra, que “no hay mal que por bien no venga”, aprofito per posar al dia el blog que se m’acumulen les receptes!

Com veieu, la recepta d’avui és molt fàcil, però molt saludable, nutritiva i molt bona!!! Us la recomano  de debò. La salsa al pesto li dóna un toc encara més bo, però en podeu prescindir. jo en vaig posar perquè en tenia a casa i em va agradar moltíssim la combinació.

Doncs apa, a cuidar-se i a menjar bé, que la caiguda segur que va ser un càstig diví per haver menjat beicon i ous al buffet de l’esmorzar (i croissants, i un xuxo, i formatge i… )

Entrepà vegetal

Aquesta és una proposta d’entrepà diferent…

Però no per diferent deixa de ser boníssim!

Crema de xampinyons

I com era d’esperar… el fred ha arribat de cop.  Sortosament també ha arribat acompanyat d’algunes pluges que potser fan revifar als pobres camagrocs secs que vaig veure fa dues setmanes… La temporada semblava tan llarga i tan increïble que no en vaig agafar tants com voldria.

Les cremes acostumen a dur nata i/o llet, però aquesta l’he fet sense cap d’aquests dos ingredients i no els hem trobat pas a faltar. Però com sempre, les aportacions personals a la receptes sempre són agraïdes. Així que hi podeu posar un raig de nata, una branqueta de romaní, unes nous picades, una mica de parmesà acabat de ratllar, un ou dur a trossets… i tot  allò que us vingui de gust.

Jo l’he acompanyat amb els camagrocs, que per si encara no us n’heu adonat, m’agraden moltíssim, però com he dit… Imaginació al poder!