A les 10.21 hores d’aquest 23 de setembre comença la tardor astronòmica. Encara falten un parell de dies, però m’avanço amb una recepta ben de tardor! Una crema de carabassa complerta. I dic complerta perquè molts cops la faig només amb ceba, carabassa i pastanaga, però aquest cop hi he afegit un porro i una patata.
Una crema de carabassa ben complerta. I dic complerta perquè molts cops la faig només amb ceba, carabassa i pastanaga, però aquest cop hi he afegit un porro i una patata.
Què tal van les vacances? Jo ja he voltat tot el que havia de voltar així que tornem a la normalitat.
Encara que per fer aquestes crestes s’hagi d’engegar el forn, cosa que no ve massa de gust en aquesta època de l’any, són ràpides i bones i arreglen un soparet de pica-pica.
L’escalivada m’agrada molt, i ara a l’estiu encara més, però ja no sé de quines maneres més menjar-la.
Ja us vaig proposar algunes idees: pastís mousse d’escalivada, l’escalivada amb olivada i formatge de cabra o la clàssica llesca de pa amb escalivada, que jo vaig tunejar amb pa de sant Jordi en comptes de pa de pagès. Sigui com sigui, els ingredients acaben sent els mateixos… escalivada, oliva negra i formatge de cabra. És la meva combinació preferida.
Així que avui, utilitzant els mateixos ingredients, ens ho mengem en forma de crestes. Calentes són bones, però amb aquestes calors es mengen més a gust deixant-les uns minuts i menjar-les tèbies.
Continua llegint
Tot i que pels matins encara fa fresqueta, està clar que el bon temps convida a posar-se al sol, sortir a passejar i dinar a la terrassa.
I si la setmana passada va ser una amanida de pasta, aquesta és de patata. Ho sé, ho sé… no són receptes molt emocionants però és el més suculent que puc ensenyar-vos aquests dies.
Prometo parar de posar amanides en una temporada excepte… una amanida amb sorpresa que us explicaré aviat. Ui ui ui!!! Emoció! Intriga!! No patiu… properament!!! Hehehehe.
Continua llegint
Avui, sense cap motiu aparent, em venen al cap molts records d’un passat cada cop més llunyà. I precisament això és el que m’ha sorprés, que de cop, semblés com si hagués estat ahir.
Però el present s’imposa i ara que comença el bon temps ja venen de gust els plats una mica més frescos, i una amanida de pasta sempre arregla un dinar o sopar, de manera ben saludable! Evidentment hi ha mil combinacions possibles, aquesta només és una proposta.
Com a salsa, en comptes de possar-hi oli i vinagre, una picada d’anxoves amb all i orenga fa l’amanida encara més saborosa!
Què tal prova 2015?? Amb la broma van passant els dies, jo vaig cuinant, però no penjo res.
De fet, el dia 7 el blog va fer 2anys. Vaig tenir una mica de remordiments per no celebrar-ho, però mira… en realitat em va durar ben poc i aquella mateixa nit vaig poder dormir ben plana…!
Però… s’ha acabat! Ja som aquí de nou! I per començar les receptes d’aquest any, una lasanya de bacallà amb espinacs.
– Hola, bon dia. Vull posar una cuina de gas i el gas no m’arriba a la cuina. Vostés m’ho podrien instal·lar?
– Vols posar gas a la cuina?
– Sí
– I ara què tens?
– Vitroceràmica
– Tens cuina elèctrica i et vols posar gas?
– Sí!
– Doncs tothom ho fa al revés…
– ?¿?¿?¿?¿?¿?
I avui han vingut a mirar-ho i m’han tornat a dir que era molt raro que em volgués posar gas.
Li he dit que per cuinar prefereixo el gas, i em diu: ” Ah sí, per cuinar el gas és millor”.
Collons!!! Doncs si la cuina és per cuinar, i tu també penses que el gas per cuinar és millor perquè t’estranya tant??? Però això no li he dit…
I ara m’agradaria demanar-vos ajuda!
Que em vull posar gas ho tinc clar. Que vull tres focs en comptes de quatre també.
Però el que no tinc clar és si vull acer inoxidable o vidre temperat, d’aquest que sembla una vitro. Aquest m’agrada més però a la botiga em van dir que amb el ferro fos de les parrilles del fogons es ratllava. Tipus això m’agrada a mi:
Es veritat que es ratlla???? Molt??? vosaltres en teniu? Si algú em pot ajudar us agrairia molt la opinió, aquí o en missatge privat. Gràcies!!!
Continua llegint
Fa unes setmanes ens va tocar un cap de setmana a Andorra. Què bé!!!! Mai ens toca res!!
I aquest cap de setmana va ser l’escollit. Un cop vam aconseguir travessar la frontera (després d’una hora de cua) i arribar a Soldeu, tot va ser perfecte. Tranquil·litat, poc fred, bon dinar, una passejadeta de tarda, relax, veure el 5-1 del Barça amb unes cervesetes fresques i un bon entrepà, dormir en un llit gegant, esmorzar de campionat, petita excursió preciosa i agradable…
i llavors… vaig relliscar amb una pedra molla, vaig intentar no caure regirant el cos, vaig tornar a ensopegar i vaig acabar caient igualment. I allà estirada panxa amunt (sort de la motxilla) ja vaig veure que:
1- Havia tingut molta sort perquè no m’havia donat cap cop xungo al cap ni m’havia fet res greu.
2- L’hòstia portaria conseqüències… em feia bastant mal el genoll…
Un cop passat l’ensurt vaig veure que podia caminar, encara que fos coixa, i vaig poder baixar lentament però sense més problemes. Segons com posava el peu el genoll em feia mal, però era normal després del cop i tot plegat.
Aquí abans de la caiguda…. jo tan feliç… 
Ja a casa, amb el genoll en fred, em vaig adonar que em feia força mal al girar-lo, i aquest matí seguia igual… Així que cap al metge, genoll embenat, menisc una mica tocat, repòs… Em podien haver fet una radiografia però es veu que no hi ha diners… Doncs res, a veure si millora sol en dos o tres dies i sinó ja ens preocuparem més.
Però com diu sempre la meva sogra, que “no hay mal que por bien no venga”, aprofito per posar al dia el blog que se m’acumulen les receptes!
Com veieu, la recepta d’avui és molt fàcil, però molt saludable, nutritiva i molt bona!!! Us la recomano de debò. La salsa al pesto li dóna un toc encara més bo, però en podeu prescindir. jo en vaig posar perquè en tenia a casa i em va agradar moltíssim la combinació.
Doncs apa, a cuidar-se i a menjar bé, que la caiguda segur que va ser un càstig diví per haver menjat beicon i ous al buffet de l’esmorzar (i croissants, i un xuxo, i formatge i… )
Aquesta és una proposta d’entrepà diferent…
Però no per diferent deixa de ser boníssim!
I com era d’esperar… el fred ha arribat de cop. Sortosament també ha arribat acompanyat d’algunes pluges que potser fan revifar als pobres camagrocs secs que vaig veure fa dues setmanes… La temporada semblava tan llarga i tan increïble que no en vaig agafar tants com voldria.
Les cremes acostumen a dur nata i/o llet, però aquesta l’he fet sense cap d’aquests dos ingredients i no els hem trobat pas a faltar. Però com sempre, les aportacions personals a la receptes sempre són agraïdes. Així que hi podeu posar un raig de nata, una branqueta de romaní, unes nous picades, una mica de parmesà acabat de ratllar, un ou dur a trossets… i tot allò que us vingui de gust.
Jo l’he acompanyat amb els camagrocs, que per si encara no us n’heu adonat, m’agraden moltíssim, però com he dit… Imaginació al poder!
Cuinar amb verdures de l’hort del Bernat i el Joan s’està convertint en un clàssic.
Un arròs amb verdures, una crema de pèsols, …
I avui una coca de verdures. Senzilla i bona.
Sempre es pot acompanyar d’un tros de botifarra, tonyina i olives negres o, com he fet jo avui, unes anxoves.
Cuina Amor i Ciència 