Amanida de llenties i arròs

Una amanida?? Doncs sí! I com que tot en aquesta vida té una explicació (encara que de vegades no la sapiguem) el motiu d’aquesta “recepta” és el següent…

Resulta que arriba Setmana Santa. Fins aquí bé.
Me’n vaig 5 dies al País Basc. Fins aquí també bé…

I durant aquests 5 dies he fet bastantes coses. Entre d’altres, visitar Donosti, menjar pinxos, visitar Bilbao, menjar pinxos, fer una ruta pel parc natural de Aizkorri-Aratz, menjar pinxos, fer una passejadeta de 20 km, amb neu fins als genolls durant bona part del camí i molta boira pel parc natural d’Aralar, menjar pinxos i tornar cap a casa passant pel carrer Laurel de Logroño a menjar pinxos… (suposo que ja veieu per on vaig…)

Així que de camí cap a casa, després de descordar-me el botó dels texans perquè em molestava per conduir, ja m’ho veia a venir… De fet ja tenia pensat anar a córrer una miqueta només arribar, com a mínim per rebaixar els remordiments de consciència.

Arribo a casa a quarts de set de la tarda, em començo a canviar per sortir mitja horeta i en un moment de debilitat pujo a la bàscula…

A veure, ho reconec! Havia menjat força però també havia caminat molt! A més ja em feia la reflexió de: tu tranquil·la Laura, que sigui el que sigui ja hi estas posant remei, i a més, no serà tan greu…

Total, que sí, que pujo i… és conya no? és conya nooo? ÉS CONYA NO????????? PERÒ SI NOMÉS HAN ESTAT 5 DIES!!!!!!
No em vaig posar a plorar allà mateix perquè en aquell moment el que volia era perdre pes i no la dignitat…

I collons si vaig córrer!! Es veu que se’ns ha lesionat el Jordi Alba… Si algú té el telèfon del Tito Vilanova que li digui que em pot convocar a mi, que pujaré i baixaré per la banda a la velocitat de la llum! Només he de projectar la imatge de la bàscula i… fiuuuuuuu!!!

En fi, “a lo hecho, pecho” que diuen… però jo avui menjo una amanida…

I com que tampoc cal perdre el nord i menjar una fulla d’enciam, us proposo aquesta amanida que vaig copiar de la meva gran amiga Bea, que de tant en tant m’acull a dinar a casa a seva i sempre em sorprèn amb cosetes del dia a dia, senzilles però boníssimes!

Ingredients:

llenties cuites
arròs
enciam
olives verdes sense pinyol
tonyina al natural
cogombre
tomàquets per amanir
pebrot verd
pebrot vermell
sal i oli d’oliva verge extra.
Optatiu: si us agrada, hi podeu posar maionesa

Procediment:

Coure l’arròs.
Rentar i tallar a daus petits totes les verdures.
Un cop estigui cuit l’arròs, passar-lo per aigua freda i colar-lo per treure-li tota l’aigua.
Barrejar l’arròs, les llenties, la tonyina, les verdures i les olives.
Amanir al gust i… a menjar!!

I ja que avui la recepta no era massa contundent… unes fotografies d’una de les excursions d’aquests dies!