Amanida fresca de bròcoli

Recepta d’estiu súper fàcil i bona. I que consti que el bròcoli no m’agrada gaire…

Però el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) és un dels 10 aliments més recomanats per les seves propietats nutricionals. I és que entre altres coses, el bròcoli, i tota la família de les crucíferes, contenen substàncies amb un efecte anticancerigen reconegut.

Conté vitamina C, àcid fòlic, vitamina E, potassi, vitamina A, ferro, fòsfor, magnesi, vitamina B6, B2, B3…

I també proporciona calci d’alta biodisponibilitat, en comparació amb el de la llet de vaca o les llavors de sèsam.

d’alta biodisponibilitat en comparació amb el de la llet de vaca i el de les llavors de sèsam, ametlles o mongetes – See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/tamara-paro/alimentacio-i-osteoporosi#sthash.5DIFG8BY.dpuf
d’alta biodisponibilitat en comparació amb el de la llet de vaca i el de les llavors de sèsam, ametlles o mongetes – See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/tamara-paro/alimentacio-i-osteoporosi#sthash.5DIFG8BY.dpuf
d’alta biodisponibilitat en comparació amb el de la llet de vaca i el de les llavors de sèsam, ametlles o mongetes – See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/tamara-paro/alimentacio-i-osteoporosi#sthash.5DIFG8BY.dpuf

b1

Així que vistes les propietats, millor començar a incorporar-lo a la dieta. Aquesta recepta és una bona manera de fer-ho! Continua llegint

Maionesa de llet i ensalada russa

Tothom sap fer una ensalada russa. Instintivament crec que l’ensalada russa no m’agrada, perquè l’associo a la congelada, però no és cert. L’ensalada russa feta a casa sí que m’agrada, i si la maionesa no és de pot encara més.

e1

Així doncs, la recepta de l’ensalada no és que aporti massa, però vaig pensar que potser no tothom sap com de fàcil és fer una bona maionesa casolana amb llet en comptes d’utilitzar ou, ideal per evitar toxiinfeccions alimentàries i tenir una maionesa preparada en mig segon (bé, una mica més… mig minut).

e2
Continua llegint

Hamburgueses i croquetes de mill amb bledes i pastanaga

M’agraden molt Els Amics de les Arts i acaben de treure nou disc. M’acostuma a passar que he d’escoltar el disc uns quants cops fins que li acabo d’agafar el punt. A partir de cert moment ja m’encanten totes les cançons sense excepció. En aquest, però, tot i que la música és bastant alegre, hi ha moltes lletres que em fan venir ganes de llançar-me per un pont. Però així i tot… també comencen a encantar-me.

h3

Per exemple, n’hi ha una, El mite de Prometeu, que comença prou bé. Un trencament on ell li desitja el bo i  millor de cara al futur a ella. I dius, que maco el noi, mira…!! Fins que de cop…

“Que et miris al mirall sentint-te afortunada.

Que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot.

Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?

Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d’Egipte sobre el teu cap.

Que t’intentis amagar. Que t’acabin delatant.

Que els Déus, els vells i els nous, t’agafin mania. Que tinguis por.

Que el mite de Prometeu t’il·lustri de cap a peus.

Que quan no puguis més, albiris l’esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort.”

Hòstia quin mal rotllo!!!!!!!!!!!!!!! Amb el mite de Prometeu s’han passat! Que et desitgin que una àliga se’t cruspeixi el fetge de dia però que de nit se’t regeneri per continuar fent…

h4

La veritat és que la mitologia grega i romana sempre m’ha agradat. I el mite de Prometeu estaria entre els meus preferits. Justament a Igualada tenim una escultura, obra d’en Josep Campeny, d’en Prometeu lligat i patint, mentre l’àliga li devora el fetge.

c1

I anant de cara a barraca, avui tenim unes altres hamburgueses/croquetes vegetals. Boníssimes!!!

c2Tant la versió croqueta com la versió hamburguesa són genials. Les croquetes són fregidetes, i és clar… una mica més saboroses, però vaja, l’hamburguesa també ha entrat al top 10 (o top 100… perquè només 10…) de les receptes del dia a dia.

c3Per rematar el tema, també us porto els troncs de bledes arrebossats. Per posar els ulls en blanc de bons!

b1

I el cert, és que potser sí que hi ha algú a qui li diria…” Et desitjo que el mite de Prometeu, t’il·lustri de cap a peus”.  Amb amor…
Continua llegint

Endívies amb salsa romesco

Tinc tant mal de gola avui…  Quina merda eh! És que ja no és parlar o no parlar, que avui sóc més aviat garrepa en paraules (segur que n’hi ha que estan contents! Llàstima que no fos ahir, que amb les preavaluacions sempre anem tard perquè ens enrotllem com a persianes…!), sinó que cada cop que he de tragar saliva m’he de preparar psicològicament perquè no em caigui la llàgrima…

I ja tinc pànic a què arribi la nit, perquè aquesta m’anava despertant cada 2 x 3 del mal que em feia la gola, i cada cop la tenia més resseca, i més mal…

En fi, que com que queixar-me en veu alta em fa mal, em queixo per escrit i demano públicament al meu mal de gola que es retiri elegantment. Ja se sap que si no et volen, el millor és marxar amb dignitat.
e

Si us agrada el gust amarg de les endívies aquest és el vostre plat, perquè al bullir-les encara es potencia més aquest sabor.
Continua llegint

Col de cabdell amb pernil

Repollo, la col de cabdell és el “repollo”.

Que no sé què ha estat pitjor, si saber com es deia repollo en català, que he hagut de buscar el nom científic i tot i així m’ha costat el meu temps…, o evitar entrar a l’espiral de pensament de: “repollo?? perquè una col es diu RE-POLLO?  “volver a ser pollo”? perquè una col s’hauria de dir tornar-a-ser-pollastre??” O el “re” és en plan èmfasi, com si dius que ets la repera?? Però emfatitzar ser pollo quan ets una col… tampoc té molt sentit…  En fi… que després d’estar 5 minuts al sofà amb les cames creuades, les mans a les orelles i movent-me davant i darrere pensant en el nom de “repollo”, he recuperat la dignitat i he fet el dinar.

col1

I  no,  no sabia que aquesta col es diu “col de cabdell”, o més concretament, “col de cabdell blanc”, perquè de cols de cabdell a part de la blanca també està l’arrissada i la vermella, o col llombarda.

Aquesta sí que me la conec, i no perquè m’agradi, però a classe juguem molt amb el suc de col llombarda perquè és un indicador de pH natural fantàstic, que canvia a color vermell, verd, blau… molt divertit, molt maco, baratet i gens perillós… si no tenim en compte la pudor que queda al laboratori cortesia del suc de col…

En realitat la pregunta interessant seria: “Per què menjo “repollo”, que no sé ni com es deia perquè mai m’ha interessat?” Doncs perquè un dia vaig veure una recepta de “repollo frito con jamón”, i com que feia bona pinta… Sí, jo sóc així…

I hosti! Doncs no estava malament! Així que per si també us passa allò de “culo veo culo quiero”, aquí us deixo la recepta!

col2
Continua llegint

Canelons de verdures amb beixamel de carabassa

Veieu les fotos del blog enormes??? Perquè jo sí…

No sé què ha passat… els de wordpress han fet algun canvi i de moment la cosa està així… Ara mateix no sé com arreglar-ho, així que paciència.

Mentre esperem a que tot torni a la normalitat, podeu fer aquests canelons.

El farcit el podeu variar. Vaig comprar unes cebes liles perquè eren maquíssimes, també tenia albergínia i la carabassa, és clar…

canelons3

 

També havia pensat de fer lasanya. De fet les plaques que vaig utilitzar eren de lasanya, de les que només s’han d’estovar amb aigua calenta, però vaig veure que potser em quedava una mica curta i que m’aniria millor si les enrotllava per fer-ne canelons. Com sempre… imaginació al poder i en la varietat està el gust!

P.D: Crec que a poc a poc ja vaig arreglant el tema de la mida de les fotos… Si veieu alguna cosa estranya agrairia que m’aviséssiu! Gràcies!

canelons4
Continua llegint

Arròs amb verdures

Oh!!!! Quina emoció!

Una de les coses bones treballar en un poble és que tinc ex-alumnes que a part de ser fantàstics tenen un hort.

L’altre dia el Bernat em va portar un bon grapat de verdures estupendes, i n’he fet un arròs ben bo.

2

Un parell de tomàquets me’ls vaig menjar al moment, sense ni tan sols amanir-los. Mentre mejava anava posant els ulls en blanc! Què bons!!!

6

La resta de verdures la vaig fer servir quasi tota per l’arròs.

3
Continua llegint

Pebrots verds farcits de truita

Els finals de curs sempre són genials. A part de l’obvietat d’acabar-se el curs… també arriba la sortida de profes.

Sort en tenim que hi hagi gent tant motivada i estupenda que ens prepari sortides i sorpreses genials. Aquest any, ens van pujar al mini-bus i vam anar a parar a fer una visita a  una cava, a les termes de Montbrió, sopar a Cambrils i tastet de gintònics a la platja. Què més es pot demanar?

db550ebc_o

I aquest any, la sortida començava amb un concurs de truites, per grups.

I… jo no sé fer truites massa bé… Així que vaig optar per fer aquests pebrots farcits de truita de patates, que són molt bons!!

b3eb040e_o
Continua llegint

Macarrons a la carbonara amb carabassó

Una de les coses genials de compartir receptes, és que hi ha altra gent que també et fa aportacions genials, comentaris, suggerències…

Quan vaig publicar la recepta d’espaguetis a la carbonara, la Rosa em va dir que donés un cop d’ull a una recepta d’en Jamie Oliver http://www.youtube.com/watch?v=C7qnx68N9ew

2

Immediatament me’n vaig enamorar, i quan vaig tenir ocasió la vaig probar a casa.

Seré breu, clara i concisa: FEU-LA!!!

   1
Continua llegint