Espaguetis amb bròquil i tofu fumat

Aquí tenim un nou episodi de “culo veo, culo quiero” !!! i ja en van uns quants…

Avui presentem el bròquil Romanesco! I és que he anat a comprar amb una companya de feina i ella ha agafat un bròquil. I ara tan mono… que jo no anava a ser menys clar…

Val a dir que no m’agrada el bròquil. O que no recordo ni l’últim cop que havia menjat bròquil perquè ja tenia clar que no m’agradava, però com he dit… era tan mono… i tan matemàtic… El romanesco es ramifica de forma fractal, i és curiosíssim!

I és que, clarament, la natura ens parla en llenguatge matemàtic.

Finalment he de dir que no, no m’agrada el bròquil, però hi ha coses pitjors… Ho seguirem intentant!

bro

bro2

Continua llegint

Quinoa amb poma i salsa al curry

La quinoa no és botànicament un cereal, però ho sembla.

No té gluten i les seves proteïnes contenen tots els aminoàcids essencials, la qual cosa és molt interessant. A més a més, és molt digestiva, pobre en greixos i el seu contingut de minerals és superior que en altres cereals (ferro, calci, fòsfor i potassi).

quinoa1

De vegades tinc la sensació que publico receptes tan fàcils que no tenen molt interès ni emoció, però llavors recordo que el blog va néixer com a recull de receptes, per poder-les tenir a mà i ordenades. Si a més serveixen d’idea per algú… encara millor!

 

quinoa2
Continua llegint

Canelons de verdures amb beixamel de carabassa

Veieu les fotos del blog enormes??? Perquè jo sí…

No sé què ha passat… els de wordpress han fet algun canvi i de moment la cosa està així… Ara mateix no sé com arreglar-ho, així que paciència.

Mentre esperem a que tot torni a la normalitat, podeu fer aquests canelons.

El farcit el podeu variar. Vaig comprar unes cebes liles perquè eren maquíssimes, també tenia albergínia i la carabassa, és clar…

canelons3

 

També havia pensat de fer lasanya. De fet les plaques que vaig utilitzar eren de lasanya, de les que només s’han d’estovar amb aigua calenta, però vaig veure que potser em quedava una mica curta i que m’aniria millor si les enrotllava per fer-ne canelons. Com sempre… imaginació al poder i en la varietat està el gust!

P.D: Crec que a poc a poc ja vaig arreglant el tema de la mida de les fotos… Si veieu alguna cosa estranya agrairia que m’aviséssiu! Gràcies!

canelons4
Continua llegint

Macarrons a la carbonara amb carabassó

Una de les coses genials de compartir receptes, és que hi ha altra gent que també et fa aportacions genials, comentaris, suggerències…

Quan vaig publicar la recepta d’espaguetis a la carbonara, la Rosa em va dir que donés un cop d’ull a una recepta d’en Jamie Oliver http://www.youtube.com/watch?v=C7qnx68N9ew

2

Immediatament me’n vaig enamorar, i quan vaig tenir ocasió la vaig probar a casa.

Seré breu, clara i concisa: FEU-LA!!!

   1
Continua llegint

Pasta amb salmó i gambes

Hi ha dies millors i dies pitjors. I hi ha dies com avui, que ni el mateix dia sap com és. Per no saber no sap si fa fred o fa calor, si fa sol o està núvol, si anem cap a l’estiu o tornem cap a l’hivern.

 

pasta3

I si el dia no sap com és, com està… què he de saber jo?

Mentre decideixo si avui ha estat un dia dels “millors” o dels “pitjors”, us deixo una recepta de pasta, que si no és de les millors poc li falta!   pasta2
Continua llegint

Fideuà estil fàcil

peace love science2

Doncs això… que Cuina Amor i Ciència!!

El plat que us proposo avui és una fideuà fàcil, amb pocs ingredients però tot així queda molt bona. Si us en sobra, d’un dia per l’altre també està genial! I inclús la podeu congelar, però pocs dies perquè sinó la pasta s’estovarà molt.

Us animo a fer-la!

IMG_2490

Ingredients (per 2 persones):

  • 3 alls
  • 1 ceba grossa
  • 3 o 4 tomàquets madurs
  • 200 g de fideus cabellini nº1
  • 600 ml de fumet de peix o caldo de musclos
  • 6 gambes grans, o llagostins…
  • 1 sípia gran o dues petites
  • oli d’oliva verge extra

Continua llegint

Macarrons amb salsitxa

El meu avi Joan fa uns macarrons BRUTALS! La veritat és que fa temps que no ens convida a dinar a casa seva, i és una llàstima… Hauré de proposar que ens faci una bona macarronada, com deia ell, i les nétes i néts ho agrairem!

Mentre no arriba aquest dia… jo he de buscar-me la vida com puc, intentant reproduir aquells macarrons…! I ho intento eh! I queden bons, però… no és el mateix!

IMG_2287

Siguin ben bé com els del meu avi o no, la gràcia d’aquesta recepta tan senzilla és tenir paciència perquè el sofregit quedi bé.

La paciència és la mare de la ciència! I també de la cuina!
Continua llegint